ENIGMA -17

Aquesta vegada, el personatge és femení i d'època romana. Es tracta d'una dona que va cercar, i va tenir, un notable protagonisme polític durant la seva vida. El bust de l'esquerra és una de les seves representacions.

Es va casar per primer cop amb un cònsol de caràcter més aviat violent. Com que ella tampoc era gens pacífica, el seu marit va arribar a dir:
"de la meva unió amb XXX només pot sortir un monstre".

Un germà del nostre personatge va arribar a ser emperador, i a ell pertany la segona figura.

Amb aquestes dades, heu de respondre a les següents preguntes:

1. Quin és el nom de la nostra protagonista?
2. Com es deien el seu germà, el seu primer marit i el fill que van tenir?
3. Com va morir el nostre personatge?

Respostes, fins el dimarts 1 de maig. Que tingueu uns bons dies de festa!

2ART - Olimpeion

Aquest temple es troba a Atenes, i és el més gran dels dedicats a Zeus Olímpic. La seva construcció fou iniciada en 515 a.C. per l'arquitecte Libó d'Elíade, però no va ser inaugurat fins l'any 130 d.C. (època de l'emperador romà Adrià).


És conegut com a Olimpeion. Les seves columnes medeixen 17 metres i es troba en una zona plana, en la part posterior del turó de l'Acròpolis. Encara resten en peu 15 columnes de ordre corinti.
Durant l'Edat Mitjana va servir de pedrera de noves construccions.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA -16

Efectivament, l'escena mostra la despedida d'Hèctor per part de la seva esposa Andròmaca i el seu fill Astianax. Hèctor surt de Troia per tal de lluitar contra Aquil.les, i Andròmaca li suplica que no ho faci. Es tracta d'una de les escenes més emotives de l'Ilíada d'Homer.

En la pintura de la foto es reflecteix un ambient més aviat propi del Romanticisme.

Guanyadores d'aquesta setmana:
Alèxia, Sol i Meritxell. Enhorabona per l'encert!

Divendres vinent, dia 27 a la tarda, l'enigma 17.

ENIGMA 16

Si l'enigma 15 es referia a literatura llatina, ara mirarem cap a Grècia, amb una literatura sempre molt relacionada amb el mite.
La ceràmica de la fotografia correspón al que es diu en aquest fragment d'una obra cabdal de la literatura grega:

"Tú ets ara el meu pare, la meva mare venerable i el meu germà; tú, el meu espós gloriós. Dons, vinga! sigues compasiu, resta aquí i no facis horfe un nen i vidua una dona!"

Ara ja pots respondre a aquestes preguntes:

1. Qui és la persona que parla? Què vol impedir?
2. A qui es dirigeix?
3. A quina obra i autor pertany aquest fragment?

Les respostes, fins dimarts 24 d'abril.

2ART - Vil.la d'Adrià

Sabem que a l'emperador d'origen hispà Adrià no li agradava romandre massa temps a Roma, envoltat d'un ambient que considerava ofegant. Per això viatjava molt.
Tot fugint de la ciutat, es va fer una vil.la a Tívoli, l'antiga Tibur, situada a uns 20 km. de Roma. És la més gran de les vil.les imperials romanes (al voltant de 80 Ha.).

La vil.la és Patrimoni de la Humanitat des de 1999.

A dalt, teniu la maqueta del projecte original d'Adrià.

De tot el conjunt, el lloc més conegut de la vil.la és el Canopo, al qual correspón la segona fotografia. Medeix 199 x 18 m. i consta d'un espai d'aigüa, envoltat d'edificacions i elements ornamentals.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA -15

El primer fragment pertany a les Odes d'Horaci, i el segón als Carmina de Catul.
Hi ha molts autors posteriors que fan servir aquest tòpic del carpe diem, molt relacionat amb el de tempus fugit. Potser el més conegut entre els estudiants és Jorge Manrique, en les seves Coplas a la muerte de su padre, que han citat les guanyadores d'aquesta setmana.

Encertants de l'enigma:
Gemma i Meritxell. Enhorabona!

El pròxim enigma, el que fa 16, apareixerà demà passat divendres 20 d'abril.

ENIGMA 15

Hi ha una sèrie de tòpics literaris, procedents de la literatura llatina clàssica, que han perdurat fins avui. Un d'ells és el que ens parla de la brevetat de la vida i de la necessitat d'aprofitar el curt temps disponible. A continuación, tens dos breus fragments de dos poetes llatins, amb la traducció al català.

dum loquimur, fugerit invida aetas: carpe diem quam minimum credula postero.
Mentre parlem, fuig envejós
el temps: aprofita el dia i no et refiis gens ni mica de l'endemà.

-----oOo-----

Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Els sols poden posar-se i sortir:
nosaltres, tan aviat com s'acabi la breu llum,
haurem de dormir una nit eterna.

Contesta ara a aquestes preguntes:

1. Sabries dir quins dos poetes van escriure aquests fragments?
2. Com es diuen els llibres on apareixen aquests fragments?
3. Copia uns versos d'algún poeta posterior que parlin del mateix tòpic, tot indicant l'autor i el títol del llibre.

Termini per respondre: fins dimarts 17 d'abril.

2ART - Cap Súnion

Al Sudest d'Atenes, a l'extrem més meridional de l'Àtica, es troba el Cap Súnion, famós pel seu temple dedicat al déu Posidó, però més encara per les seves espectaculars postes de sol.

El temple és hexàstil (façana de sis columnes), d'estil dòric i va ser aixecat cap a l'any 440 aC.



El filòleg, traductor i poeta català Carles Riba, li va dedicar el següent poema:

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altes columnes

que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,

pel mariner, que per tu veu girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba, “Elegia segona”, Elegies de Bierville.

2ART - Via Apia

La Via Apia era la carretera que unia Roma amb Brundisium (actual Brindisi).

El nom procedeix d'Apius Claudius Caecus, que al s. IV aC. va promoure la construcció de la via, amb motiu de la guerra amb els Samnites.

Com és comú a les vies romanes, a banda i banda es situaven tombes de tota mena, sobretot prop de la sortida de les ciutats.

La Via Apia té alguna peculiarietat, com ara que només consta de trams rectes o en angle de 90º: no n'hi ha cap corba.

2ART

Les obres mestres de l'art clàssic són un prodigi de bellesa, i sempre agrada contemplar-les.
Si, a més, les podem admirar mitjançant una fotografia de gran qualitat tècnica i artística, el resultat és doblement gratificant.

Això explica el títol 2ART d'aquesta entrada i de les que vindran: una doble obra d'art -grans mostres de la cultura clàssica i fotografies de notable bellesa-.

La primera mostra -com no!- el Partenó, en una nit blava de llampecs...

... i en un contrallum de foc, amb l'Erecteió il.luminat per la claror a l'esquerra.

EMPÚRIES

Sens dubte, EMPÚRIES és la veritable joia grega de Catalunya i una mostra molt remarcable de la petjada romana a casa nostra.

Empúries és la porta d'entrada a la Península Ibèrica de la cultura clàssica. Només per això, té un especial valor per nosaltres.

Com a mostra, aquí tens una esplèndida cratera grega, una imatge de la porta que es conserva d'entrada a la ciutat romana, i una bonica vista del moll hel.lenístic.